|
A Catalunya un 10% de la població és
nouvinguda; la meitat d’aquestes persones no
parla cap de les 2 llengües oficials del
nostre país.
En el cas de les grans ciutats, aquest percentatge
arriba al 15%. En zones rurals, encara que el percentatge
disminueix, l’impacte i les dificultats s’incrementen.
Un 25% de les urgències i consultes
ambulatòries són sol·licitades
per persones nouvingudes. Malgrat el servei
“Sanitat respon”, no hi ha mediadors ni
traductors suficients. Alguns usuaris es fan acompanyar
d’altres persones (sovint els propis fills menors).
Els professionals de la sanitat han de fer front a
reptes que els sobrepassen, i intenten pal·liar
la situació incrementant la despesa amb
proves complementàries sovint innecessàries,
generant-se, per tant, disfuncions en l’accès,
l’eficàcia, l’eficiència,
l’equitat i la qualitat del servei sanitari.
Als professionals, ja sobrecarregats amb les seves
actuals responsabilitats, els manquen els suficients
coneixements i claus lingüístiques per fer
front als nous reptes d’aquesta diversitat.
|